CONSUELO MARQUÈS
Després de 2 anys de pandèmia i de l’actual debat sobre la presència de les dones a la qualcada de Sant Joan (Ciutadella), na Consuelo es planteja si enguany (2022) sortirà a les festes patronals de Ferreries. Un debat que l’ha marcada, de la mateixa manera que la seva relació familiar, arrelada al camp menorquí. Els pròxims mesos es farà un retrat de la seva vida quotidiana i de com viu les festes patronals d’aquest any, dalt cavall o baix cavall. Les tradicions com a eix i les reflexions de com canvien aquestes al llarg dels anys. Cavallera per antonomàsia a Sant Bartomeu de Ferreries.
Consuelo Marquès Melià (Ferreries 1950). Fa 52 anys, el 1970, va poder sortir a les festes del seu poble com a caixera quan a cap poble encara es podia, en un immens acte de valentia. Una dona que en el Ferreries d’aquella dècada va obrir camí a la participació de la dona a les festes dels nostres pobles, i que avui està plenament normalitzada; «manco a Ciutadella». El Ferreries de fa 50 anys es trobà amb un batle liberal, Joan Serra, que davant la sorpresa de la petició de Consuelo Marquès i el seu enamorat i acompanyant a la qualcada, Joan Pons (de la Marcona), demanà, per no donar una resposta a la lleugera, una setmana de temps per les deliberacions amb els regidors. Fins que donà un sí, però amb la condició que vestís com la resta de caixers. Un poble cohesionat va fer possible que Consuelo sortís a la qualcada. Aquell canvi serví per reforçar les tradicions i perpetuar la festa en les següents generacions.